AMAGUEU-VOS LES CARTERES

Ja saben que, des de fa uns anys, els paquets de tabac que es distribueixen per a la venda a tot l'Estat espanyol s'il·lustren amb una sèrie de proclames cruels que, en formes macabres o en maneres cacofòniques, adverteixen dels perills que comporta el vici de fumar.

No contents amb aquesta ordenança (pel que es veu, de dubtosa eficàcia) els pensadors oficials del ministeri han pensat endurir encara més les amenaces referides, i han decidit reforçar-les amb fotografies aterridores on es pot veure, des d'una gola descomposta, fins a una boca que sembla haver rebut un tir de canó, amb dibuixos de pulmons amb tres o quatre càncers o altres òrgans destrossats per l'efecte del tabac. Inserim a continuació una foto on apareixen dues de les caixetes modernes; són les més discretes que hem trobat... perquè hi ha algunes estampes que el sentit del pudor ens impedeix mostrar als visitants d'aquest modest burricorral:    

Ja hem donat a entendre els nostres dubtes sobre l'eficàcia d'aquestes envestides cruentes (jo no he vist mai una boca així en la vida real, a no ser que li hagen disparat amb una escopeta de dos canons). Però sí que he vist persones com les que apareixen a les fotos que poden veure tot seguit, que mostren les conseqüències del desastre de la central nuclear de Txernòbil. Amb el mateix criteri anterior, hem seleccionat només les més discretetes, perquè hi ha algunes que podrien emmudir els ressons del Corral de Bucomsa:

Així doncs, si advertir els riscos de les males pràctiques pot evitar les conseqüències del pecat, les rodalies de les centrals nuclears haurien d'estar plenes de fotos com aquestes (i com les que no hem publicat per pudor), acompanyades de rètols on s'indique, per exemple: LA NUCLEAR POT MATAR! Sí... ja sabem que el desastre de Txernòbil va ser un accident (diuen que previsible), i que el del Japó ha esdevingut per culpa d'un terratrèmol... però eixes coses també podrien passar en qualsevol punt del planeta on hi ha centrals nuclears!... o no?

I posats a advertir, estaria bé que les propagandes electorals també advertiren els perills dels polítics a l'ús... eixos que, ni diuen el que pensen ni fan el que diuen, sinó més bé tot al contrari. Heus ací alguns avisos que haurien d'avisar sobre els riscos esmentats:

SI EM VOTES, DESPRÉS NO ET QUEIXES

VOTA'M AMB PAPER HIGIÈNIC; SERÀ UN VOT ÚTIL!

VOTAR(ME) PUEDE DAÑAR EL ESPERMA Y REDUCE LA FERTILIDAD 

VOTAR(ME) I FUMAR. DUES FORMES DE FER FUM

Aeroports sense avions!

Avions sense aeroport!

Model d'advertència que podria inserir-se als taulers d'anuncis d'alguns edificis públics:

I ho deixem ací per hui. Un altre dia traurem més fum del fum de la vida (del de fumar i de l'altre). Sempre hem reconegut que fumar no és gens bo per a la salut, però hi ha altres fums que tots fumem, que socarren el cos i que encenen l'ànima, que constitueixen una amenaça molt més seriosa per a la humanitat, i que ningú no fa res per evitar-los.

Au!

EL GLOSSARI DEL FUM

          Fumar és un delicte, però no és un pecat  

Catàleg general de frases que utilitzen el fum com a víctima propiciatòria, ordenades en fila índia i per ordre de caiguda:

TINDRE MOLT DE FUM: Ser un presumptuós immoderat, d’altivesa ridícula.

FUM DE CANYOT: Situació o causa molt aparatosa en la forma, però de poca substància en el fons.

FUM, FUM, FUM!: Nadalenca que solen cantar els concejals no fumadors el 25 de desembre.

POR EL HUMO SE SABE DONDE ESTÁ EL FUEGO...(By smoke we know where there is fire…): Romança de la sarsuela “Doña Francisquita” (The romansha of the operetta “Donye Franchisquetion”)

TRAURE FUM PEL CAP: Estar atabalat. Fumar cap per avall.

UN FUM (de persones, animals o coses): Gran quantitat (de persones, animals o coses)

FUMANDO ESPERO: Cançó que cantava Sara Montiel al segle XIX

GASTAR FUMS: Traure pit. Presumir. Bufar en caldo gelat.

FUMATA BLANCA: Fumeral que surt de la ximenera del Vaticà quan elegeixen un Papa nou. L’esmentat fum prové de la Capella Sixtina, quan els cardenals s’encenen tots a l’hora un cigarret per a celebrar el feliç esdeveniment.

NI FA NI FUM: No res. Sense cap importància.

FUM DE FALLA: Ni fa ni fum, però expressat en l’argot faller.

EN LLOC DE DONAR LLUM, DONAR FUM: Ser un maldecap.

TAURE FUM PER LES ORELLES: Fumar molt.

PARÈIXER UNA XIMENERA: Fumar més encara.

TRAURE FUM PEL CUL: Fins ara, aquesta frase no existia en el mercat de la fraseologia popular. L'acabe d'inventar, i pot tenir diversos significats en funció de qui la diga, com la diga, quan la diga i on la diga.

EL DIMONI FUMADOR: Una rondalla molt coneguda del mestre Enric Valor. Si volen llegir una versió de la rondalla esmentada, cliquen ací.

(continuarà)


MORIR D'UN ATAC DE SALUT

Completarem aquesta interessantíssima entrada amb un article, no menys interessantíssim, de l'amic mallorquí SEBASTIÀ ALZAMORA, poeta i escriptor. El referit article va ser publicat a l'ARA PREMIUM (digital). Com que al lloc esmentat cal subscriure's per a llegir els seus continguts (això sí, de forma gratuïta), hem considerat convenient reproduir-lo sencer pel sistema de "copiar i apegar".

El text està escrit en la modalitat del català que solen utilitzar a les illes (així ho diuen allí, i ningú no s'espanta), però jo, que sóc un humil valencianet, pobletà i sense cap titulació, ho he entés tot!... i sense necessitat de recórrer als diccionaris ideològics de les haca-dèmies on es garbella fum de canyot.

"TU T'HO HAS BUSCAT" és el títol que l'autor va donar a l'article, però nosaltres hem volgut encapçalar aquest apartat amb la frase "Morir d'un atac de salut", en homenatge a la genial parida que Sebastià utilitza per a rematar el text. 

TU T'HO HAS BUSCAT

Sebastià Alzamora

Un argument que aquests dies s'ha repetit per pa i per sal, en relació amb la nova llei del tabac, és que els fumadors costen un dineral a la sanitat pública. Argument que de seguida ens suscita una pregunta: que estan exempts de pagar impostos, els fumadors? I si és així, des de quan? M'interessa saber-ho perquè un servidor va ser fumador fins fa cosa d'un any, i si ara resulta que els fumadors no paguen impostos (quan jo fumava, sí que en pagaven) potser encara podré demanar que em retornin els diners de manera retroactiva. Tal vegada es tracta d'alguna d'aquestes mesures que Zapatero s'empesca per dotzenes, encaminada en aquest cas a disminuir la pressió fiscal, i jo aquí sense assabentar-me'n.

Ara bé: si no és així, i si els fumadors no tan sols paguen els impostos directes i indirectes que els corresponen com a qualsevol contribuent, sinó també les moltes taxes que graven el seu vici, aleshores l'acusació de representar un llast per a la sanitat pública és fal·laç, perquè en realitat ja han fet la seva aportació al manteniment de l'estat del benestar. I encara més: el raonament pot resultar perillós, perquè equivaldria a insinuar (o a afirmar obertament) que els addictes a la cigarreta no haurien de tenir accés als serveis del sistema sanitari, o no l'haurien de tenir en igualtat de condicions amb la resta dels seus conciutadans. De fet, això ja succeeix en alguns països de la culta Europa, com ara el Regne Unit, on els fumadors passen automàticament als últims llocs de les llistes d'espera per a operacions de cor i similars. El missatge seria: "Com que tu t'ho has buscat, doncs ara ja t'arreglaràs tu amb els teus problemes, fumador miserable" (frase en què la paraula "miserable" és una pietosa lítote per no escriure una cosa més gruixuda). Els antitabac més extrems no tenen cap dubte al respecte. "Per què hem de pagar entre tots els mals hàbits d'una minoria?", es pregunten.

Vist des d'una certa perspectiva poden tenir la seva part de raó, no ho nego. El problema és que si apliquem aquesta discriminació als fumadors, també haurem de donar un tracte equivalent a totes aquelles persones que tal vegada no fumen però que sí cultiven algun hàbit nociu per a la salut. Té dret a ser tractat de la tensió un consumidor compulsiu de bolleria industrial i hamburgueses fast food ? I d'osteoporosi els esportistes que es posen fins a dalt d'esteroides? Mereix ser hospitalitzat un conductor temerari que hagi patit un accident de cotxe? I ja que parlem de cotxes: tots els que respirem habitualment el CO que desprenen cada dia milers de vehicles al nostre voltant, no ens estem buscant algun problema cardiopulmonar? Tenim dret a la sanitat pública, arribat el cas?

Però no temin, que només són exageracions per passar l'estona. El que de veritat importa és que finalment ja no hem de compartir espais tancats amb la plaga dels fumadors. Entre això i la puresa alpina de l'aire que respirem al carrer, ves que no ens acabem morint d'un atac de salut.