Temps enrere acostumava a escriure cada any les previsions astrològiques en vers. Però un dia vaig observar que els vaticinis eren sempre els mateixos, i dubtava si els astres eren massa conservadors i avorrits o en realitat estaven prenent-nos el pèl.
Finalment vaig arribar a la conclusió que els astres no són ningú per a canviar el curs de la història, i que mentre el poble no s'espavile, els nostres destins continuaran en mans de la misèria i la mediocritat i que, per tant, les prediccions que prediran els astròlegs honestos seran sempre les mateixes, per no dir que aniran a pitjor.
Aleshores vaig decidir que no tornaria a escriure previsions fins que la gent plante la vara, provoque una revolució sideral i es renove l'aire viciat que contamina les nostres galàxies.
Aquesta foto pertany al retaule on es contemplen les previsions de l'any 2010. El futur d'aleshores era el present actual; i em tem que, si no alcem el cul de la cadira, el futur d'enguany serà el present de l'any que ve... i així successivament.
... i aquestes dues estampes completaven amb l'anterior una espècie de trilogia lapidària que formava l'epicentre d'aquell retaule dels horrors.
No vull per res del món que aquest articlet tan reguapet s'acabe entre plors i entre amargors, i que els nostres estimats lectors se senten decebuts amb la cruesa de les nostres gramàtiques apocalíptiques. Per això, hem inventat una nova estrofa que permetrà que aquesta història s'acabe amb un final feliç. Miren, miren:
POST SCRIPTUM:
Una nit vaig somiar que el balcó de l'Ajuntament de València estava a rebentar de bufanúvols i botiflers, a punt de veure cremar la falla. La megafonia sonava a estridència barata al ritme de "Valencia en fallas". De sobte s'acostà la Fallera Major al micròfon que sostenia Rita i va dir: "Senyor pirotècnic... FOC A LA BARRACA!!" I, aleshores... em vaig despertar! Des de llavors, ja no crec en els somnis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada