FUMANT ABANS DE MORIR
estrofes manriquenyes (1)
Aquest món és el camí
per a l’altre, que es morada
de morar;
hi ha qui espera el seu destí
amb l’enrònia encabronada
de fumar.
Tot comença quan naixem,
ens criem, ens divertim,
i plorem
al mateix temps que fumem;
després, quan ens morim,
ja vorem!
Jordi Manric
EL DRAMA DE SEGISMUND
(fragment)
És ben cert que quan fumem
burlant la prohibició,
beneïm cada pulmó
amb l’aire que respirem.
I això passa perquè estem
en un món tan singular,
que vivim per a fumar;
i fumant, hi ha qui acostuma
a somiar que dorm i fuma
fins l’hora de despertar.
Fuma el ric amb complaença
cigars com a banderilles;
fuma el pobre les burilles
de qualsevol provinença;
fuma qui a surar comença,
fuma qui afana i pretén,
fuma qui brama i ofén,
i en el món, en conclusió,
fumar és una afecció,
per motius que ningú entén.
(això ho va dir Calderó
donant gust a no sé qui;
a hores d’ara ho he dit jo
per donar-me gust a mi).
Jo sueño que estoy aquí (perdó)
Jo fume ara i ací
entre versos cavil·lant;
i entretant fume fumant
m’he servit un got de vi.
Què és fumar? Un frenesí.
Què és fumar? Una il·lusió,
un vici, una ficció
convertida en el costum
de viure tragant-se el fum
a l’empar d’algun racó.
Calderó de la Lanxa
EL MAR....